Resumen
Aquesta correspondència constitueix un volum d?una enorme singularitat tant com a radiografia d?un ampli període de temps, des del 1933 fins al 1969 (poc abans de la mort de Soldevila), com per raó de l?argument d?una tensió amorosa llargament silenciada que travessa cadascun dels textos. Val a dir que, quan es van iniciar les cartes, Soldevila ja estava casat i mantenia, doncs, amb Leveroni una relació amagada que va evolucionar des de l?admiració de l?alumna, passant per un enamorament encegat, fins a la placidesa serena de la complicitat corresposta, expressada en clau per tal que les cartes no els poguessin comprometre davant de tercers i manifestada obertament quan els amants se sentien segurs.<
