Resumen
"Espero des de fa un munt de temps. Dues hores, em penso. Detesto esperar. Ja sé que a ningú li agrada desperar-se sense raons concretes, però és que a mi, a més, em posa boig. Corro dun punta a laltra dels meus pensaments, parlo a soles callant les paraules; em fa por el buit del no-res profund..."<
