Resumen
Ladministració local ha constituït un vell tema de preocupació dels estudiosos del dret a Catalunya. Al llarg del segle passat, sobretot de la primera meitat, es pot dir que el conreu del dret públic es concentrava en els temes locals i, a la vegada, estava a crrec de funcionaris locals i dadvocats. La universitat daquella època no va ser especialment activa en aquest camp, com no va ser sensible als requeriments jurídics derivats de lexperiència de la Mancomunitat o de la construcció de lautonomia durant la segona República. A partir dels anys cinquanta i sobretot en el darrer terç del segle el panorama ha canviat completament i el conreu del dret públic ha esdevingut un camp amb fruits notables. Lordenació de les entitats locals i, particularment, dels municipis, ha tingut algunes fites assenyalades en la crònica atzarosa dels darrers cent anys a Catalunya. Més enll de la participació en debats relacionats en la regulació general estatal del règim local, en les diverses etapes de la vida política espanyola, en la que, daltra banda, la meitat del període va estar dominada per dictadures, el fet és que les lleis locals han tingut un protagonisme en els períodes de democrcia i dautogovern del País. La Llei municipal de la Generalitat republicana constitueix un element remarcable daquell moment, en la formulació del la qual es van recollir, no només el dinamisme generat per lEstatut del 1932, sinó la llavor plantada per la Mancomunitat de Catalunya creada el 1914. De la mateixa manera, les lleis locals de 1987 són la expressió de la nova etapa democrtica vertebrada entorn de la Constitució de 1978 i lEstatut dautonomia de 1979.<
