Resumen
Alexandre Cirici i Pellicer (1914-1983) és una peça imprescindible del nostre camp cultural, impulsor de la renovació de la crítica i la historiografia artística catalana. Fou cofundador dEINA, lany 1967, des don va promoure algunes de les sinèrgies crucials de la segona meitat de segle. Aquest llibre vol servir per recordar la transcendència de la seva tasca, presentant documentació inèdita de gran valor per a tots aquells interessats en la nostra història cultural.
Duna banda, sofereixen els articles de lexposició commemorativa que es va dedicar al centenari del naixement de lautor. Per a aquella celebració, els artistes Evru, Jordi Galí, Sílvia Gubern, Àngel Jové i Antoni Llena van proposar una sèrie dobres instal·lades al jardí i a lescola, reactivant, amb un esperit inconformista de recerca creativa, el que Cirici havia anomenat "el grup del Maduixer". Daltra banda, es recull el testimoni duna sèrie dartistes, dissenyadors, arquitectes i professors vinculats a EINA que van tenir ocasió de treballar amb Cirici. I, finalment, es divulguen alguns estudis importants sobre les relacions entre Cirici i EINA en uns anys decisius per a tots plegats. Unes relacions que mereixen ser recuperades, reivindicades i dutes a la llum pública.
